En els anys 1980 el rock espanyol va ser influenciat pel New Wave i el Punk, sorgint un moviment conegut com "La Moguda madrilenya". Va ser el moviment que va aglutinar a grups no tan sols madrilenys, i no estrictament lligats a ell; es correspon amb un període de gran creativitat en la cultura popular espanyola, a tots els nivells, mentre els grups emergien sense parar, i es prestava atenció a l'escena underground. El fenòmen creatiu s'estenia també al cinema, el còmic, la fotografia, així es van relacionar amb el moviment Cineastes com Pedro Almodóvar i fotògrafs com Alberto García-Alix. En el camp del còmic, publicacions com Totem o Cimoc es feien ressò de la cultura del rock.
La "Moguda", va ser molt promocionada per l'administració local madrilenya, en aquell moment regida per "el vell professor" Tierno Galván, és molt recordada la seva polèmica frase al respecte a l'obertura d'un concert; "Rockers: el que no estigui col·locat, que es col·loqui... I al lloro!"; així mateix es recorda en relació a aquest període el programa dirigit per Lolo Rico "La Bola de Cristall ", un espai televisiu profundament iconoclasta, vinculat a la cultura del moment i en el que apareixien fent cameos i celebrades actuacions musicals artistes com Loquillo, Alaska o Juan Perro.
Es poden esmentar així mateix els locals de referència de la "Movida", locals desapareguts com el Rockola, o l'encara vigent "Penta", esmentat en la cançó de Nacha Pop "Noia d'ahir, el pas del temps ha acabat per mitificar aquests punts de reunió de la Moguda Madrilenya, i els ha fet romandre en la memòria col·lectiva com eternament vinculats a l'època que els va veure néixer.
• Musicalment, es poden destacar artistes com Los Ilegales, Los Toreros Muertos, Loquillo, Paràlisis Permanente, Kaka de Luxe, Los Bólidos, Nacha Pop, Gabinete Caligari, Danza Invisible, Héroes del Silencio, Radio Futura, Los Secretos, Aviador Dro, Alaska i Los Pegamoides, Tino Casal, Golpes Bajos, Las Vulpes, Derribos Arias, Glutamato Ye-ye, el glam rock de Lemo o el propi Miguel Ríos, aprofitant l'impuls del moment per rellançar la seva dilatada carrera. El moviment va tenir una resposta des de Vigo, on sorgeixen Siniestro Total i Aerolíneas Federales, i també a Barcelona amb grups com Loquillo i Los Trogloditas, Los Rápidos, Dossier Negro o Fugitivos.
• A nivell de grans audiències van triomfar grups com Mecano, Duncan Dhu, o La Unión, dels quals en moltes ocasions es discuteix el que es puguin vincular a la moguda, però que sens dubte tenien relació amb el moment artístic que es vivia. Mecano estaven al començament influenciats pels nous romàntics, mentre que Duncan Dhu facturaven un rock més acústic i introspectiu, amb molta antención a les melodies i de lletres treballades. Així mateix, Héroes del Silencio va ser un altre dels grups que van triomfar massivament en els 80, sent els que més projecció internacional van aconseguir, entrant ja de ple en els primers 90 amb una personal proposta que combinava lletres elaborades i barroques amb un poderós rock electroacústic.
• En el camp del Rock Dur, es creen formacions com Barón Rojo, Obús, La Polla Récords, Leño, o Barricada.
• Alguns dels àlbums més destacats o recordats d'aquest període són:
- Los Secretos, (1981, Los Secretos).
- Flash epidérmico, (1981, Lemo).
- Contacto Interior, (1981, Danza Invisible).
- Buena disposición, (1982, Nacha Pop).
- El Acto, (1982, Parálisis Permanente).
- Volumen Brutal, (1982, Barón Rojo)
- Noches de Rock and Roll (1984, Burning)
- Fugitivos, (1986, Fugitivos).
- Camino Soria (1987, Gabinete Caligari)
- La Canción de Juan Perro (1987, Radio Futura).
- El mar no cesa (1988, Héroes del silencio).
- Un lujo a tu alcance (1989, Danza Invisible)
- A por ellos, que son pocos y cobardes, (1989, Loquillo y Trogloditas)
- Autobiografía, (1989, Duncan Dhu)
- Descanso Dominical (Mecano]])
- Doce canciones sin piedad, (1989, 091)
Al novembre de 1986, se celebra el Primer Festival de Rock iberoamericà, organitzat per Miguel Ríos.
